ARTICLES
Amb 17 anys em vaig presentar al I Concurs d'articles periodístics de les comarques gironines organitzat per la Secretaria General de Joventut. El professor de Llengua catalana, en Ramon Caralt Barris, ens motivava a presentar-nos a concursos. Pels drets Humans amb majúscula es va publicar el 27.11.1998 al diari El Punt quan jo ja tenia 18 anys i ja havia començat la facultat.
Aquell article no va ser gaire planificat i, un cop el vaig haver lliurat, recordo que em vaig adonar d'un error que contenia i vaig pensar que em descartarien. La sensació interna era d'estar content perquè m'havia atrevit a presentar-me.
El premi va reforçar la convicció de seguir escrivint. La sang em bullia de ganes de fer coses i d'obrir-me a l'experiència comunicativa. Poc després coneixeria Carles Puigdemont Casamajó, un nom que llavors no em deia gaire res. Era un marrec de 18 o 19 anys que estudiava filologia i volia fer periodisme, i ell treballava de periodista. En Carles havia creat un gabinet de premsa per a associacions (Gabinet.net) i em vaig atrevir a escriure-li. Ens vam reunir per parlar i recordo haver-li comentat que una agència de notícies semblava tenir més sentit. Vam quedar que m'avisaria uns mesos més tard, perquè alguna cosa s'estava coent. I així ho va fer. El 1999 naixia l'actual ACN, llavors Intra-ACN. Com que en aquella època col·laborava amb Ràdio Bisbal, em va semblar interessant aportar informació a canvi de tenir accés a l'agència. I així ho vam fer, de manera que vaig ser el primer col·laborador extern no remunerat que van tenir.
L'agost de l'any 2000 vaig assumir la corresponsalia del Diari de Girona fins al setembre de 2007. Els articles havien d'anar signats per a ser cobrats, però els redactors canviaven els titulars, introduïen errades tipogràfiques o ortogràfiques i, sovint, el text de la notícia no s'adeia amb el titular. La batalla del dimensionament entre el fet noticiable i el titular que l'encapçalava, la vaig haver de lliurar tantes i tantes vegades, que me'n vaig cansar i vaig plegar.
La primera notícia que vaig escriure al Diari de Girona va ser sobre l'abastament d'aigua potable al nucli de Sant Pol i, durant anys, vaig fer seguiment de l'abocador de Vacamorta. En el breu període en què vaig treballar a Ràdio Costa Brava vaig ampliar la cobertura a l'àmbit comarcal per aprofitar el flux de treball.
A continuació he seleccionat una trenta d'articles:
REPORTATGES i ENTREVISTES
Aquests són alguns reportatges i entrevistes que es van publicar a Diari de Girona:
A totbisbal vaig voler aplicar un format d'entrevista que tenia les mateixes preguntes per a les dues parts en litigi que vaig anomenar Versus. Recordo haver entrevistat el músic hippie, Pau Riba Romeva i, amb en Roger Font Vilagran, vam xalar de valent en haver rescatat de l'oblit col·lectiu que la Bisbal havia tingut un club d'handbol.
També vaig fer un reportatge especial sobre la variant de la Bisbal per a La Palanca, la revista de Cruïlles.
A més, vaig fer algunes col·laboracions a Revista de Girona que enllaço a continuació:
-
La influència de l'Església a Catalunya (ressenya de llibre, 2000),
REVISTES
Espero deixar pròximament aquí les revistes que vaig escriure, per descàrrega.