LA TORRE DE GUAITA
Els meus orígens en la Comunicació se situen en la revista El Drac, amb en Marià Sais Ribas, la Susanna Parals Expòsit, la M. Dolors Figueras Bruguera, en Jordi Frigola Arpa i altres persones que no recordo, i els amics que hi vam entrar plegats, l'Albert Barceló Boada i en Toni Hermoso Pulido. A Ràdio Bisbal ens va mancar algú amb experiència que pogués ensenyar-nos. Aquests dos mitjans locals eren els que hi havia i van ser la meva primera escola de formació, inspiració i creixement com a persona -en vindrien altres, amb el temps-, amb totes les experiències i errades que un, quan comença a fer alguna cosa amb 16 i 17 anys, i fins i tot més, comet.
M'agradava més parlar que guionitzar, i la ràdio tenia l'atractiu de les músiques i de les sintonies. A Ràdio Bisbal hi vaig passar ben bé nou anys. Després vaig estar poc temps a Ràdio Costa Brava, emissora mítica pertanyent llavors a la cadena Ona Catalana, on vaig fer de tècnic i de redactor d'informatius per a les redaccions de Girona i de Barcelona.
A totbisbal se'm va ocórrer crear una ràdio digital que emetia música per internet amb un ordinador que començava a emtre al matí i que s'apagava automàticament. Em feia por que un dia els meus pares me l'apaguessin per gastar massa corrent elèctrica. Un cop al mes, i durant força anys, vam estar experimentant la transmissió en directe dels plens municipals i, un cop a l'any, emetíem també l'Aplec de la sardana. A mode de pòdcast, penjàvem els àudios de conferències i actes que enteníem rellevants per a la població. A més, l'any 2014 vam emetre en directe i per aquest sistema una entrevista a Miquel Abras Salvà, que presentava el disc Per amor a l'art des de la llibreria La Placeta, que va regentar un temps la seva mare.
L'any 2017 vaig fer un pòdcast, Cròniques des de l'exili, que va comptar amb un parell d'edicions, atès que aquell any decidíem posar punt i final al projecte totbisbal després de 13 anys en funcionament.
Una de les persones que als estius m'ajudava feia alguns anys era en Roger Font Vilagran, que l'any 2022 decidia impulsar el mitjà digital que ens rellevaria: L'aguait. Després de temps donant-hi voltes i de preparar-ho, com a mínim des de les acaballes de 2025, he decidit tornar als orígens i iniciar aquest 2026 La Torre de Guaita, un pòdcast que és el meu retorn a la informació local. El nom té ressonància amb "aguaitar" i, és clar, una torre de guaita és un lloc de vigilància on hi ha algú que alerta d'allò que veu. La informació passa per un primer filtre però s'accepta tot i encara hi ha un cert component "en brut".
